Testimoniat per primera vegada en 840-841 com a monestir de caràcter familiar (el primer abat fou Comendat), el 854 se li uniren set eclesiàstics emigrats de l’Urgell, que hi aportaren molts béns, i alguns homes lliures. Protasi, el més important dels nou vinguts, es reservà el lloc de Cuixà i algunes altres rendes; el càrrec abacial fou exercit, però, per Guitizà (864-874) i per Baró (874-878). El 871 obtingué del rei Carles el privilegi d’immunitat i la protecció del comte Miró de Cerdanya. Un aiguat, sobrevingut a la tardor del 878, s’endugué el monestir i part dels comunitaris. La resta de la comunitat, amb l’abat Baró, s’establí al monestir de Cuixà, la propietat de Protasi, que esdevingué el monestir hereu d’Eixalada.