De formació autodidàctica, el 1932 col·laborà a la revista Spektrum amb unes traduccions de Rimbaud. La seva poesia sintetitza les experiències del simbolisme i el surrealisme: Dedikation (1934), Färjesang (‘Cant del barquer’, 1941), Non serviam (1945), Om hösten (‘A la tardor’, 1951) i Opus incertum (1959).