Es doctorà a la Universitat d’Uppsala (1902), i passà a formar part del laboratori de recerques oceanogràfiques d’Oslo (1902-08), on dugué a terme la major part de les seves investigacions més valuoses sobre els corrents oceànics. La seva obra ha permès de fornir una explicació qualitativa de la distribució dels corrents oceànics i ha estat d’una gran repercussió en el camp de la meteorologia.