i Francesc Elias i Bracons | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Elias i Bracons

ceràmica ceràm, decoració dec, dibuix dib i indústria vidriera vidr
Ceramista, decorador de vidre i dibuixant, germà de Feliu i de Lluís Elias i Bracons).
Sabadell, Vallès Occidental, 1892 — Reus, Baix Camp, 1991

Format a Burjassot amb Francesc Quer (1904) i, sobretot, a Golfe Joan amb Charles L’Hospied (1906-11), treballà amb Quer a Rio de Janeiro (1911). Muntà una secció de ceràmica al taller de Gustau Violet, a Prada (1912), i fàbriques i tallers ceràmics a Hernani (1919), a Manises (1921) i —amb Violet— a Cerdanyola (1930). Fundà a Cornellà de Llobregat un taller de ceràmica decorativa (1945), que després traslladà a Sant Just Desvern (1960). Exposà per primera vegada —dibuixos i vidres— a Barcelona (1917); fou cofundador d' Els Evolucionistes i col·laborà a Un Enemic del Poble . Exposà a Barcelona diverses vegades i a Vilafranca del Penedès, Olot i Figueres (1947), Reus (1948) i Montecarlo (1953). Entre les seves obres hi ha dos grans vitralls a la Barata, fets en col·laboració amb Josep Obiols. La seva filla Núria Elias i Ubach (Quart de Poblet, Horta 1924), muller del pintor Ignasi Mundó, exposà per primera vegada figuretes de terra cuita a Barcelona, l’any 1946, i féu exposicions col·lectives conjuntament amb les seves germanes Mercè i Montserrat.

Col·laboració: 
JoMa / FFV
Llegir més...