Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX. S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica. Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola (UVE) i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya. El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin, per demanar el reconeixement del Comitè Olímpic de Catalunya, i el 21 de gener de 1922, participà en l’assemblea d’entitats i personalitats catalanes que constituïren la denominada Confederació Esportiva de Catalunya.
Com a periodista, dirigí Los Deportes (1903), i la secció d’esports de La Veu de Catalunya, on signà amb el pseudònim de Corredisses, durant més de trenta anys. Col·laborà en La Ilustració Llevantina (1900-01) i en La Ilustració Catalana (1901-15). També dirigí el butlletí de la Unión Velocipédica Española (1910) i Stadium (1913). El 1913 es feu càrrec de la biblioteca “Cos Sports” i fou l’autor del primer volum: Football Asociación. Publicà Pedagogia deportiva (1916), Els jocs de pilota (1917) i Exercicis de mar (1918). Com a membre de la Lliga Regionalista, promogué la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs Olímpics del 1924. També contribuí a la construcció del Club Natació Barcelona i de l’Estadi Olímpic de Montjuïc. El seu fill Raimon escrigué la seva biografia, Josep Elias i Juncosa “Corredisses”. Un precursor de l’olimpisme català (1992).