i John Huxtable Elliott | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

John Huxtable Elliott

història hist
Historiador anglès.
Reading, Berkshire, 23 de juny de 1930

Ha estat professor d’història del Trinity College de Cambridge (1954-67) i del King's College de Londres (1968-73), i des del 1973 ho és de la School of Historical Studies, de Princeton. És especialista en història moderna europea (Old World and the New, 1492-1650, 1970; col·laborador de la New Cambridge Modern History) i especialment en la història dels regnes hispànics, Imperial Spain, 1462-1716 (1963). La seva obra d’investigació més important és The Revolt of the Catalans. A Study in the Decline of Spain, 1598-1640 (1963), traduïda al català el 1966. Hi analitza la societat catalana moderna fins a la guerra dels Segadors, especialment en l’aspecte polític i institucional, i el caràcter popular d’aquesta revolta. Són també remarcables els seus estudis sobre el comte duc d’Olivares Richelieu and Olivares (1984), i, especialment, The Count-Duke of Olivares: the Statesman in an Age of Decline (1986). Publicà, a més, A Palace for a King. The Buen Retiro and the Court of Philip IV (1980), Spain and its World (1989) i, juntament amb Laurence Brockliss, dirigí The World of the Favourite (1999). El 1989 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. La seva llarga tasca d’hispanista li fou reconeguda oficialment amb el doctorat honoris causa de la Universitat de Barcelona (1991) i amb la concessió del premi Príncipe de Asturias de ciències socials (1996).

Llegir més...