L’autor hi exposa la seva concepció utòpica de l’educació dels infants (al camp i lluny de la ciutat i de la societat, considerades corruptores), basada en la convicció que l’individu és naturalment bo i que la seva personalitat ha d’ésser respectada sempre pel preceptor. Al llibre quart, el més famós, la visió de l’harmonia equilibrada de l’univers fonamenta un deisme contemplatiu. La novetat de les idees de Rousseau provocà un gran escàndol (el llibre fou condemnat a la foguera, i l’autor hagué de fugir a Suïssa), però l’obra ha tingut una gran repercussió.