Emma de Barcelona

(?, 880/85 — Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 942)

Primera abadessa del monestir de Sant Joan (dit després de les Abadesses), creat per a ella el 885 pels seus pares, els comtes Guifré I i Guinedilda.

Sota la tutela del bisbe Gomar de Vic i d’un grup de clergues, governà directament l’abadia a partir del 897, per a la qual el 899 obtingué del rei Carles el Simple un precepte d’immunitat i protecció. Més de cent documents (entre el 902 i el 942) parlen de la seva intensa activitat a favor del patrimoni del seu monestir i del repoblament de les seves terres a Vallfogona de Ripollès, Llaers, Seguries i les valls de Lillet i de Ribes. El 913 precisà davant els seus súbdits i el comte Miró els drets jurisdiccionals del seu monestir. El 921 cedí els seus quantiosos béns privats a Sant Joan. Féu consagrar i dotar moltes esglésies, entre les quals les de la Roca i l’Ametlla del Vallès (923), llocs que sembla que repoblà amb gent de la vall de Sant Joan.