Participà en la quarta croada amb el seu germà Balduí I, i rebé diverses províncies de l’Àsia Menor. Capturat Balduí pels búlgars a Adrianòpolis (1205), Enric fou regent, i després, emperador. Intentà la reconciliació de les Esglésies llatina i grega, vencé els búlgars a Tessalònica (1207) i Filipòpolis (1208) i derrotà els bizantins dissidents del despotat de l’Epir (1207) i de l’imperi de Nicea (1214).