Esclau de raça negra llibert, participà en les revoltes dels negres dominicans, lluità contra els francesos i col·laborà amb Jean-Jacques Dessalines. A la mort d’aquest es proclamà president d’Haití del Nord (1807) i rei el 1811. Influït per les teories del despotisme il·lustrat, intentà desenvolupar l’economia del país i obligà els pagesos a treballar sota disciplina militar en obres de l’estat. Revoltada la població, Enric se suïcidà. La seva figura ha estat tema en la literatura llatinoamericana (El siglo de las luces, de Carpentier).