Ambaixador a Roma (1685), abandonà el càrrec i es presentà a Madrid, on fou empresonat al castell de Coca. Lloctinent general de Catalunya (1688), es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada. En tornar a la cort aconseguí la destitució del comte d’Oropesa (1691) i polaritzà al seu voltant el partit austriacista, afrontat a Portocarrero. Felip V el nomenà ambaixador a París, però de fet es traslladà a Portugal (1702), des d’on preparà la proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria.