Fou sobrejunter o veguer de Ribagorça i Pallars, i assistí a la coronació de Jaume II (1291). Amb Roger de Lloria anà a Sicília i fou un dels capitans principals de l’illa; prengué part en la batalla del cap d’Orlando (1299). A les corts de Saragossa, jurà l’infant Jaume com a successor del regne (1301), i s’ocupà de la població del Coll de Balaguer (1302). Com a procurador del Regne de València (des del 1305), tingué una gran actuació en les qüestions amb Castella, les fronteres de Granada i la reducció dels templers a l’obediència reial (1308). Fou tutor dels fills de Roger de Lloria i Saurina d’Entença (1306). Era casat amb Constanza de Antillón, neboda del comte Ermengol X d’Urgell.