La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei arxiduc Carles III (1708) al seu besnet i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill. Passà als Melzi, comtes Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna. La baronia d’Erill, que tenia com a centre el castell d’Erillcastell (Alta Ribagorça), havia estat posseïda, almenys des de la fi del segle XI, pel llinatge homònim (Erill). Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la Ribera oriental de la Noguera Ribagorçana, entre el Pont de Suert i Espills.