D’una intel·ligència i energia insignes, governà el vescomtat durant més de cinquanta anys, i el guardà dels atacs dels vescomtes de Besiers i de Carcassona, com dels potents comtes de Tolosa Alfons Jordà i Ramon V, gràcies a l’ajuda dels seus parents Ramon Berenguer IV i Alfons I. El 1166 concloïa un tractat de comerç amb Gènova, el 1173 amb Pisa. Prengué part moltes vegades en expedicions guerreres i adquirí prou prestigi per a ésser sovint elegida com a àrbitre pels prínceps i els senyors veïns. A Narbona tenia una cort brillant, força acollidora per als trobadors. A la fi del 1192, renuncià al vescomtat a favor del seu nebot Pere Manrique de Lara i es retirà a Perpinyà. Fou enterrada a l’abadia de Fontfreda, de la qual havia estat, el 1157, la principal fundadora.