Fill segon del comte Borrell II de Barcelona, Girona, Osona i Urgell, el qual succeí en aquest darrer comtat. Benvist i considerat a Roma, on anà dues vegades (el 998 i el 1001), mantingué així mateix excel·lents relacions amb l’església local, especialment amb el bisbe Sal·la, amb qui negocià la promoció del nebot, l’ardiaca Ermengol, a la seu urgel·litana. Lluità, en la part meridional del comtat, contra els sarraïns de Lleida i caigué presoner en l’acció d’Albesa (1004). El 1010 acompanyà el seu germà Ramon Borrell de Barcelona en la famosa expedició a Còrdova i fou un dels prohoms catalans que sucumbiren en la batalla victoriosa d’Aqabat al-Baqar.