Clergue o monjo, acompanyà Pipí I en la campanya de Bretanya el 824. L’emperador Lluís el considerà responsable de les seves dificultats amb Pipí i l’exilià a Estrasburg, on fou ben acollit pel bisbe Bernold. Allà escriví entre el 826 i el 828, per obtenir el perdó, un poema llatí en dístics, imitant Homer, Virgili i Ovidi, sobre la vida i els fets de Lluís el Piadós durant el període 781-826, que conté, malgrat la intenció panegírica i propiciativa, una informació valuosa sobre fets de la història catalana, i especialment sobre la presa de Barcelona el 801 i la desgràcia del comte Berà el 820. Escriví també dues elegies, imitades d’Ovidi, adreçades al rei Pipí. Sembla haver tornat de l’exili al més tard el 830. Pot ésser identificat amb un abat Ermold documentat el 833, amb l’abat Hermold enviat per Lluís a Pipí l’any següent i amb Hermold canceller del segon el 838. No sembla, altrament, que tingui res a veure amb Ermenald, abat d’Aniana, testimoniat el 835.