De primer escriví drames naturalistes i després fou un capdavanter del moviment neoclàssic: Der Weg zur Form (‘El camí vers la forma’, 1906). És autor dels drames Canossa (1908) i Brunhild (1909), de la novel·la Der schmale Weg zum Glück (‘L’estret camí cap a la felicitat’, 1904) i de contes inspirats en la tradició italiana. Publicà també l’assaig, d’idees conservadores, Der Zusammenbruch des Idealismus (‘L’enfonsament de l’idealisme’, 1919).