Nebot del dibuixant Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny. Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època (El mestre està malalt!, 1900). Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà (1903) i comercialitzà (se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona). Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú (1949) i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona (Museus d’Arts i Indústries Populars). Malgrat la gran qualitat de la seva obra modernista, fou una figura marginal i orientà la seva activitat vers el camp de les arts decoratives.
En el terreny literari, destaquen les comèdies El meu criat (estr. 1894), Una poma per la set (estr. 1896), Les astúcies d’en Titella o un dimoni d’estar per casa (estr. 1904), L’amic Cirera (estr. 1906), La família Grill (estr. 1909), Dit i fet (estr. 1911), Homenots! (estr. 1918), Els últims Rovellats (estr. 1918), Pessigolles (estr. 1920), Els quatre amics d’en Rodó (estr. 1924) i Flors i papallones (estr. 1932), entre d’altres.