Astrònom de l’observatori de Bordeus (1905), fou nomenat professor de la facultat de ciències d’Estrasburg (1919) i director de l’observatori de París (1929). Investigà sobre física (ones infrasòniques i camps gravitatoris), matemàtiques (funcions quasi-periòdiques) i astronomia (refracció atmosfèrica i cometes). En els darrers anys estudià les condicions en les quals un astronauta pot ésser alliberat de la gravetat terrestre.