Es doctorà en arts a París (1536) i en medicina (abans del 1545) a Barcelona. Catedràtic de retòrica i de grec de la Universitat de Barcelona des del 1545. Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme: els Colloquia, expurgats (1557), i la Sintaxi, amb comentaris seus i exemples traduïts al català (1557), obres que foren objecte de nombroses edicions fins al s XVIII. Edità, també amb finalitat pedagògica, el Gestorum romanorum epitome, de L. Florus (València 1536, Barcelona 1557), i els Progymnasmata, d’Aftoni d’Antioquia, traduïts del grec al llatí amb comentaris erudits (Barcelona, 1558), refosos més tard per un deixeble seu, l’humanista sevillà Juan de Mallara (1567). Deixà inacabada una nova versió llatina de la Retòrica d’Aristòtil.