Inspirada en l’escola d’art de Francesc d’A. Galí i relacionada amb el Projecte d’una escola d’artesans de belles arts d’Esteve Monegal, inicià la seva activitat a l’octubre del 1915. El seu objecte principal era de formar personal apte per a la direcció artística dels obradors i manufactures d’art. L’ensenyament es canalitzava a través de quatre grans especialitats: les arts del jardí, les arts de la terra, les arts de la fusta i la tapisseria, mitjançant les assignatures dibuix - color, escultura, història de l’art i geometria descriptiva - perspectiva - ombres, dirigides, respectivament, per Galí, Monegal, Joaquim Folch i Torres i Feliu Cardellach. En retirar-se Monegal, el substituí Pau Gargallo, i entre altres professors hi havia el francès Alexandre Bigot, Josep Aragay i Antoni Serra —ceràmica—, Ramon Raventós —fusteria—, N.M. Rubió i Tudurí —jardineria—, Ramon Sunyer —joieria—, Tomàs Aymat —tapisseria— i Rafael Solanic, que col·laborava en diverses realitzacions. La secció vespertina —Escola Tècnica d’Oficis d’Art— era dedicada a la formació del personal subaltern. Típic exemple d’entitat noucentista, desaparegué amb l’adveniment de la Dictadura.