Era organitzada i dirigida per l’estat, però sostinguda econòmicament per la diputació i l’ajuntament de Barcelona. Fins el 1902 fou l’única escola d’enginyers existent a l’Estat espanyol. Agregades a ella es crearen l’Escola Lliure d’Arts i Oficis (1869), mantinguda per l’estat, i l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis (1872-1913), patrocinada per la diputació. Un primer pla d’estudis (1862), que establia tres anys de carrera, fou modificat el 1902 (supressió de les especialitats i cinc cursos de carrera) i el 1907 (que hom hi afegí encara un curs més); aquesta estructura es mantingué en els plans del 1924, el 1931 i el 1948. Les especialitats reaparegueren el 1957, any que fou suprimit també l’examen d’ingrés, i el 1964 la carrera tornà a ésser reduïda a cinc anys. El 1971 l’escola passà a formar part de l’actual Universitat Politècnica de Catalunya.