Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261. Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca. Fou justícia del port de València (1273), havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, majordom del comte Hug V d’Empúries (1276). Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial (1282) i el de tresorer (1284-86), que perdé arran d’una violència exercida contra un tal Togores i per la qual fou empresonat. El 1286 es casà amb Bernadona (que li sobrevisqué), i mantingué alguna relació amb la casa reial; era ciutadà de Barcelona i es dedicava als negocis. El 1287 fou fet cambrer d’Alfons el Franc. El 1289 foren emprades les seves propietats de Barcelona i Fondeguilla a causa d’haver mort sense retre comptes.