Mestre de capella de la catedral de Sevilla (1832-47), compongué un cèlebre Miserere. A Madrid, succeí Ramon Carnicer en la càtedra de composició del conservatori (1855). Escriví òperes, com El solitario (1842) i Don Pedro el Cruel (1843), un Método de solfeo (1846), que fou d’ús general durant molts anys als conservatoris, i música religiosa, i féu una antologia de música religiosa: Lira sacro-hispana, en 10 volums (1869).