El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadriennal el 1637. El 1641, arran de la guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb uns altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui. Fou general de la Congregació de Valladolid (1645-49), bisbe d’Urgell (1660-64) i arquebisbe de Tarragona (1664-79). Convocà tres concilis provincials (1664, 1670, 1678), treballà per la impressió de les constitucions dels concilis provincials anteriors i imprimí un Rituale de la seu tarragonina (1671).