La primera, convocada per Carles V el 1526, després de la victòria de Pavia, decidí que fins a la celebració d’un concili cadascú es podia comportar en consciència davant Déu i l’emperador, i que la religió del propi territori restava a la lliure determinació de cada senyor. La segona, celebrada el 1529 (març-abril), presents els 7 electors, decidí que l’edicte de Worms tenia validesa i abrogà la dieta anterior. On havia entrat la reforma, doncs, hom no podia fer més innovacions; hom sol·licità, així mateix, un concili a Alemanya, i foren prohibides les doctrines contra l’eucaristia. Cinc prínceps i catorze ciutats protestaren (25 abril) contra aquest edicte. La tercera, celebrada el 1544, concedí la secularització dels béns eclesiàstics. Pel fet de parlar d’un concili lliure, quan ja era en curs la convocatòria tridentina, l’acta de la dieta fou condemnada pel papa.