Situació i presentació
El terme municipal d’Espolla, de 43,54 km2, s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al límit amb el Vallespir, i per tant, des del 1659, al límit amb l’Estat francès. Els pics més alts d’aquest sector de la serra són, de ponent a llevant, el puig dels Pastors (1 167 m d’altitud), el roc dels Tres Termes (1.156 m), el puig de les Guardes (999 m) i el pic de Sallafort (980 m), a la carena que fa de divisòria, i els passos principals que comuniquen els dos vessants són els colls de la Maçana, del Terrer i de les Eres. Comprèn una gran part de l’alta vall de l’Orlina, amb altres petites valls dels seus afluents de capçalera, com la Rigarda i el torrent de Freixe. A l’extrem del cantó meridional hi ha la vall del Merdanç, una minsa riera que és afluent de la riera d’Anyet, tot plegat dins la conca de la Muga.
El municipi comprèn el poble d’Espolla, que n’és el cap, i les antigues parròquies de Baussitges (amb la seva sufragània de Freixe) i Esprac. Limita al N amb els termes vallespirans de Sureda i Argelers, a ponent amb els empordanesos de la Jonquera i Sant Climent Sescebes, a migdia amb el de Mollet de Peralada, i a llevant amb el de Rabós. Es comunica amb carreteres locals amb Campmany passant per Sant Climent Sescebes, vers Garriguella per Rabós i cap a Peralada per Mollet de Peralada.
La zona més muntanyosa del terme és d’una gran bellesa, i malgrat l’abundància d’aigües i de prats que afavoreixen la cria de bestiar, s’ha anat despoblant; a Baussitges i a Freixe són escasses les masies encara habitades. Part del nord del municipi es troba dins el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera.
El lloc d’Espolla (Spedolia) era ja possessió del monestir de Sant Pere de Rodes el 982. L’església (Sancti Jacobi de Spolla) s’esmenta el 1226 i posteriorment, en les Rationes decimarum i en nomenclàtors del segle XIV. Formà part del vescomtat de Rocabertí.
La població i l’economia
La població (espollencs) ha estat tradicionalment escassa i ha seguit una evolució paral·lela a la dels pobles rurals de la comarca: 158 h el 1718, 454 h el 1787, amb un màxim de 1.108 h el 1860, i un descens des d’aleshores: 542 h el 1970, 399 h el 1989, 369 h el 2001 i 395 el 2005.
A la muntanya d’Espolla hi ha boscos d’alzines sureres i també de roures i faigs. Les terres llaurades són ocupades principalment per la vinya, especialment a la part de relleu més suau, al voltant del poble. Més cap a la muntanya domina l’olivera, bé que minvà arran de les glaçades del 1956 (des del 1997 se celebra la Fira de l’Oli i de l’Olivera). Espolla és un dels principals centres de producció de vi de l’Empordà; el Celler Cooperatiu d’Espolla, fundat el 1931, agrupa pràcticament tots els agricultors del terme. Els principals ceps que hom conrea són carinyena negra i lledoner blanc, i els productes principals són els vins negres, rosats (de molta anomenada) i blancs, i el garnatxa. La cria de bestiar porcí i oví també és important. El sector serveis ocupava més de la meitat de la població activa el 2001.
El poble d’Espolla
El poble d’Espolla és a 124 m d’altitud, en un turó del sector meridional del terme, a la capçalera del Merdanç. El nucli antic és presidit per l’església parroquial de Sant Jaume d’Espolla, obra del segle XVIII, de dimensions considerables i una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. El campanar és una alta torre de planta quadrada, a ponent de la nau; la base és romànica (segles XII i XIII), encara que fou arrebossada i modificada, i la part superior, amb arcades de mig punt, de rajol, correspon al segle XIX. Dins el nucli també hi ha el castell d’Espolla, fortalesa no gaire gran feta als segles XIII i XIV, de planta rectangular i notable portal adovellat, que degué ser protegida per torres angulars, però que ha estat molt modificada al llarg del temps (ha estat utilitzada com a habitatge, magatzem i estables). La casa dels marquesos de Camps és un gran casal fortificat a la part alta, amb una torre de planta rectangular amb finestra coronella dels segles XIV i XV, d’obertures gòtiques molt simples. Hi ha altres cases interessants d’època posterior. Dins el terme hi ha la masia de l’arquitecte J. A. Coderch de Sentmenat.
L’Associació Cultural la Fraternal centra la vida cultural del municipi. La festa major celebrada amb motiu de la festivitat de Sant Jaume, al juliol, inclou una fira d’artesania i productes naturals. A més, Espolla celebra la festa de Sant Sebastià al gener.
Altres indrets del terme
Baussitges
L’agregat de Baussitges és format per una sèrie de masies esparses a la vall alta de la Rigarda; fins al segle XIX formà municipi independent, que incloïa una bona part de les terres del sector septentrional. L’església de Sant Martí de Baussitges fou consagrada pel bisbe Gotmar de Girona el 946, i en l’acta es precisen els límits de la parròquia (Baucigis); fou possessió, juntament amb la de Sant Miquel de Freixe, del monestir de Colera (segle XIII) i, posteriorment, de l’abadia de Vallbona, al Vallespir. El topònim és d’origen preromà. L’església es troba avui sense culte; és un interessant exemplar preromànic molt primitiu, d’una nau amb absis trapezial lleugerament desplaçat, potser anterior a l’acta de consagració. A l’altre costat de la Rigarda hi ha el Mas Roig i el Mas de Sant Martí (que probablement correspon a un mas esmentat en l’acta de consagració).
El Mas de Freixe i el Mas Corbera
A llevant de Baussitges hi ha la vall de Freixe, a la capçalera de l’Orlina; al vessant esquerre hi ha el Mas de Freixe, i a la riba dreta del torrent hi ha les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Freixe, ensorrada amb una esllavissada de terres (era un petit edifici de l’època romànica primitiva, vers el segle XI). El lloc (villa de Frexano) és esmentat el 946, i l’església consta en dues butlles papals del segle XIII com a possessió de Sant Quirze de Colera; al segle XIV formava una sola parròquia amb Sant Martí de Baussitges.
Aigua amunt del torrent hi ha el casal de la Llosa, anomenat abans Freixenet. El Mas Corbera, a l’aiguabarreig de la riera de Freixe i l’Orlina, conserva el nom de lmantiga quadra de Corbera.
Sant Genís d’Esprac
Uns 2 km al S de Baussitges, a la riba dreta de la Rigarda, hi ha l’antiga parròquia de Sant Genís d’Esprac o Desprac. És esmentada en les Rationes decimarum del 1279 i el 1280 amb els noms d’església d’Asparago i de Spago, i consta com a parròquia en els nomenclàtors del segle XIV (Asperracho).
És un edifici romànic d’una nau i absis semicircular bastit en distintes etapes; la part més antiga és el frontis, amagat en part al veí Mas de Sant Genís, i té filades d’aparell d’espiga, com al mur N; la portalada, de dos arcs de mig punt en degradació, i la coberta de la nau són dels segles XII i XIII, mentre que l’absis es degué bastir en un moment intermedi. El dissabte després de Corpus se celebra l’aplec de Sant Genís.
Les restes arqueològiques
Al petit veïnat dels Vilars, uns 2,5 km al N d’Espolla, en una vall del mateix nom, tributària de l’Orlina, format per una dotzena de modestes masies (segles XVII-XIX), fou descoberta el 1886 la necròpoli dels Vilars, el primer camp d’urnes trobat a l’Empordà. A causa de l’antiguitat de la troballa, avui és molt destruïda i espoliada. Segons Pere de Palol, la ceràmica, relacionada amb la d’Agullana, és dels segles IX-VIII aC. S’ha explorat el jaciment de la Font de la Verna, probablement relacionat amb els Vilars.
El terme d’Espolla té el nombre més elevat de sepulcres megalítics (coves d’alarbs) de la serra de l’Albera, alguns dels quals són els exemplars més interessants de l’Alt Empordà. Destaquen el dolmen del Barranc, uns 2 km al NE d’Espolla (bona part es conserven al Museu Arqueològic de Catalunya); el dolmen d’Arrenyagats, uns 5 km al N del poble; el sepulcre de corredor de la Cabana de l’Arqueta, un dels més grans de l’Albera, 1 km al SW d’Espolla, visible des de la carretera de Sant Climent; el sepulcre de corredor de la Font del Roure, uns 7 km al N (Pericot el considerà anterior al 2300 aC), i els dòlmens del Mas Girarols, del Puig Balaguer i de les Morelles. El Cau Coniller és una cavorca on hi ha vestigis neolítics.
També cal destacar la calçada medieval (de 40 m de llarg al Parc de l’Albera).