Acabada la carrera el 1868, el 1871 publicà un estudi demostrant la possibilitat econòmica de construir un ferrocarril de Palma a Inca, que donà com a resultat la creació de la Societat del Ferrocarril de Mallorca, amb capital mallorquí, de la qual fou enginyer vitalici. Sota la seva direcció hom construí la línia fins a Inca (1873-75) i les prolongacions fins a sa Pobla (1878), Manacor (1897), Felanitx (1897) i Santanyí (aprovada el 1913). Com a cap d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1907, millorà la xarxa de carreteres i en construí de noves, entre les quals la d’Inca a Lluc (1888-93). Però la seva actuació pública més destacada la provocà el seu llibre La ciudad de Palma. Su industria, sus fortificaciones, sus condiciones sanitarias y su ensanche (1885), que sintetitzà de forma brillant i tecnificada les aspiracions, manifestades per la ciutat del 1865 ençà, de sortir del clos de les murades i rompre la servitud de les zones polèmiques, que impedien l’edificació normal fins a una distància de 1 250 m. Demostrà la inutilitat estratègica de les murades, l’excessiva densitat de població d’una bona part de la ciutat i les seves deplorables condicions sanitàries, i aconseguí de mobilitzar l’opinió pública fins a obtenir la demolició de les murades, iniciada el 1902, que molt pocs intentaren d’evitar.