Vida i obra
De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on fundà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca (1912) i col·laborà també amb Joan March. El 1914 s’instal·là a Palma, on col·laborà en La Aurora i La Vanguardia Balear. El 1917 fundà el periòdic La Veu de Mallorca, òrgan del Centre Regionalista de Mallorca en el qual militava, i des d’on propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per a una illa provinciana i castellanitzada. Poc després, establert a Barcelona, estudià filosofia i lletres i col·laborà en La Veu de Catalunya. S’afilià a les Joventuts de la Lliga Regionalista de Catalunya i participà en la fundació d’Expansió Catalana (1919), una entitat destinada a difondre internacionalment la problemàtica catalana. Col·laborà amb Francesc Cambó, del qual fou secretari i de qui articulà el pensament polític, i treballà en diverses editorials com Gustau Gili i l’Editorial Catalana, des d’on dirigí les col·leccions “Quaderns d’Estudis” (1918) i “Minerva”. El 1921 tornà a Palma cridat per Joan March per a fundar i dirigir El Día, que naixia amb la intenció de renovar el periodisme mallorquí i aglutinar intel·lectuals i artistes nacionalistes i liberals.
Al principi del 1922, bé per no poder portar a terme el seu projecte, bé per l’enfrontament Cambó-March, tornà a Barcelona. Dirigí la Fundació Bernat Metge (1923-58), per a la qual traduí al català diverses obres clàssiques (una part del volum primer dels Discursos de Ciceró (1923) i del segon de la Història d’Alexandre el Gran de Quint Curci (1926). Durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou el responsable de la campanya organitzada per la Lliga per difondre el problema català. També representà la Lliga en l’organització i els congressos sobre minories nacionals, i col·laborà en periòdics de Barcelona, Madrid, Buenos Aires i París.
El 1930 intentà, ensems amb Valls i Taberner, la revisió del pensament de Prat de la Riba, per la qual cosa abandonà la identificació entre catalanisme i nacionalisme i defensà la reunió de nacionalitats lliures dins un estat complex (El moment polític, 1930; Catalunya endins, 1930). Elegit diputat a corts per Girona (1931-36), fou partidari de la federació entre Mallorca i Catalunya, i així ho expressà a les Corts Constituents el setembre del 1931. Presidí la Comissió d’Instrucció Pública del Parlament espanyol (1934-35), des d’on s’oposà a la separació de Mallorca del districte universitari de Barcelona. Des del 1933 fou membre del consell de govern de la Lliga i, a partir del 1934 i fins al 1936, redactor del setmanari Després i col·laborador en La Nostra Terra. El 1935 participà en la delegació espanyola a l’Assemblea de la Societat de Nacions a Ginebra i fou delegat de la Comissió de Cooperació Intel·lectual de la Societat de Nacions. El juny del 1936 formà part del Comitè d’Enllaç de la Comunitat Cultural Catalanobalear.
Quan començà la Guerra Civil Espanyola era a Budapest, organitzant una conferència per a la Societat de Nacions. Seguint els plantejaments de la Lliga, donà suport a l’aixecament contra el govern de la República, i col·laborà activament en l’Oficina de premsa i propaganda establerta a París per Cambó. Així, entre el 1937 i el 1939 dirigí, a París, Occident. Le bimensual franco-espagnol, revista de propaganda del govern dels revoltats. Quan acabà la guerra tornà a Catalunya, on col·laborà en diverses publicacions, com Destino o el Diario de Barcelona. El 1949 dirigí a Tànger el diari España. El 1952 fou nomenat delegat d’Espanya a la UNESCO, càrrec que ocupà fins a la seva mort.
Tot i que Estelrich no pot ser considerat, amb propietat, un historiador, se serví de la història per al seu discurs polític. És autor de llibres sobre nacionalisme i minories nacionals, i la seva obra és important per a comprendre la situació política de Catalunya durant els anys vint i trenta del segle XX. Escriví diversos assaigs literaris amb rerefons històric, i també tingué cura de l’edició literària i els pròlegs de diferents clàssics de la literatura catalana: Per la valoració internacional de Catalunya (1920), Entre la vida i els llibres (1926), conjunt de comentaris a diversos autors, com Maragall, Leopardi, Kierkegaard, etc., La qüestió de les minories nacionals (1928), La question des minorités et la Catalogne (1929), La Catalogne et le problème des nationalités (1929), L’Autonomia en perill (1932), Fènix o l’esperit de la Renaixença (1934), La persecución religiosa en España (1937), amb pròleg de Paul Claudel, Las profecías se cumplen (1948) i La falsa paz (1949). Els seus hereus feren donació de l’arxiu personal d’Estelrich a la Biblioteca de Catalunya (1996). L’any 2012 foren editats els seus Dietaris.
Lectures
- Massot i Muntaner, J.: De la guerra i de l’exili: Mallorca, Montserrat, França, Mèxic (1936-1975), PAM, Barcelona 2000 (“Biblioteca Serra d’Or”, 247).
- — Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme. Col·laboració, oposició, exili, PAM, Barcelona 1992.
- Mesquida Amengual, G.: Mallorquins a Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1980.
- Mir, G.: El mallorquinisme polític. Del regionalisme al nacionalisme (1840-1936), Moll, Palma 1989.
- Pomar, J. (coord.): Miscel·lània Joan Estelrich, El Tall, Palma 1997 (“El Tall del Temps Maior”, 3).