Llur net Miklós Esterházy de Galántha (? — 1645), creat baró hongarès (1613) i comte de Fraknó (1626), fou cap de la branca principal de la família, en la qual destaca Pál Esterházy (1635 — 1713), que dugué a terme nombroses activitats com a polític, poeta i compositor. En aquest darrer vessant, publicà la col·lecció Harmonia Caelestis (1711), amb 55 cantates sacres per a orquestra, veus soles o cor. Fundà també l’orquestra de la residència dels Esterházy, inici d’un taller musical d’alt nivell que es desenvoluparia al segle XVIII. El 1687 arribà a la dignitat de príncep del Sacre Imperi. El net d’aquest, Pál Antal Esterházy de Galántha (1711 — 1762), contractà Joseph Haydn com a Vicekapellmeister (1761), i el seu germà, Miklós József Esterházy de Galántha (1713 — 1790), filharmònic notable, amplià la seva orquestra privada, ascendí Haydn a Kapellmeister (1766) i feu construir el castell d’Esterház, que els contemporanis comparaven amb el de Versalles, amb un teatre d’òpera per a quatre-cents espectadors. El 1790 fou succeït pel seu fill Antal Esterházy de Galántha, que dissolgué l’orquestra i concedí una pensió a Haydn. El cosí d’Antal, Miklós Esterházy de Galántha (1765 — 1833), general i diplomàtic, refusà la corona hongaresa que Napoleó I li oferia (1809). Reuní una col·lecció d’art, conservada actualment a l’acadèmia de Budapest.