Estudià ciències exactes i arquitectura. S'interessà pel cinema documental i més tard, vinculat a l’anomenada Escola de Barcelona, realitzà films d’argument, com Dante no es únicamente severo (1967), amb Joaquim Jordà, i Después del Diluvio (1968), en els quals emprà elements surrealistes, dadaistes i contestataris, dirigits, però, a un públic intel·lectualitzat. Altres films seus són: Metamorfosis (1971) i El hijo de María (1973), que no tingueren difusió comercial.