S'establí a València el 1732, on actuà fins el 1776. Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici. La seva obra més important fou la impressió d'Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno (1749); el 1768 imprimí la Prosodia de la lengua latina, de Gregori Maians i Siscar. El 1771 era majordom de la confraria d’impressors.
La impremta fou continuada ja des del 1773 per un probable fill seu, Josep Esteve i Cervera (1747-1820), el qual publicà el Código de Napoleón (1812) i edità, des del 1791, el Diario de Valencia. Cap al 1807 s’associà amb els seus germans, sobretot amb Miquel Esteve i Cervera, el qual també treballà per compte propi. La impremta durà fins el 1820, any que inicià la publicació del Diario Constitucional de Valencia, i passà al gendre de Josep Esteve i Dolç, Venanci Oliveres i Carbonell.