El 1929 es feu càrrec de l’establiment de farmàcia fundat pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac a Manresa (1787) i regit successivament per Tomàs Esteve i Florença, Tomàs Esteve i Pla i Josep Esteve i Seguí.
El 1931 fundà a Manresa el Laboratori Esteve, on obtingué la vitamina D a partir de l’ergosterol, l’antisifilític neoarsenobenzè, la primera sulfamida preparada a l’Estat espanyol i productes sintètics d’acció vascular. El 1942 el laboratori fou traslladat a Barcelona. El 1966 constituí la filial Indústries Químiques Esteve SA (INQUIMES). Fou president de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, i vicepresident de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El 1952 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans, de la secció de ciències del qual fou president.
A la seva mort, el succeí el seu fill Josep Esteve i Soler, que dirigí l’empresa amb els seus germans Joan i Montserrat (?, 1943 – Maó, 10 de juliol de 2023).
L’any 1983 fou creada en memòria seva la Fundació Esteve, que té per finalitat impulsar l’intercanvi de coneixements científics en l’àmbit de la farmacoteràpia.