Estudià a l’Àsia Menor i a Roma i viatjà per l’imperi Romà. A Alexandria estudià els autors hel·lenístics. Escriví, en grec, una Història (‘Ιστορικά ‘yπομνhματα), en 47 llibres, només un quants dels quals es conserven, continuació de la de Polibi.
La Geografia (Γεϖγραϕικά), en 17 llibres, és la seva obra més important: basada en els estudis d’Hiparc, Èfor, Polibi, Posidoni i Eratòstones, sosté la necessitat d’una base científica per a la geografia, especialment pel que es refereix a les relacions entre els homes i el medi físic, i afegeix observacions filosòfiques i històriques. La Geografia d’Estrabó és una de les fonts clàssiques amb més informació sobre els Països Catalans a l’època antiga, especialment el llibre tercer. Descriu amb més detall la costa —i les Illes Balears— que no pas l’interior.