Monjo de Montserrat a partir del 1942, fou ordenat el 1948. Col·laborà des dels inicis a Germinabit, Serra d’Or i, des del 1976, a la revista Foc Nou. Aplegà alguns dels seus articles a La veu dels joves (1965) i Anar a fons (1970). Publicà els dos reculls d’homilies Pels camins de l’evangeli (1962) i Evangeli enfora (1973)i el suplement a Déu és amor (Homilies sobre la primera carta de sant Joan) de sant Agustí (1999). Traductor de les Cartes de sant Ignasi d’Antioquia (1966), de la Vida de sant Pacomi, i de la Carta a Proba, autor d’un estudi patrístic: Sant Fructuós, bisbe de Tarragona (1960) i, també, autor d’Ençà i enllà de la pregària (1974), Pare Nostre (1980, premi Francesc Eiximenis), Diàleg sobre l’amor (1985), Fuit vir. Una vegada hi havia un home, Benet (1987), Variacions sobre els salms (1991), Pinzellades de bona nova (1994), El mal, problema i misteri (1996), Shalom, Míriam (1997), Escoltant les dones a la Bíblia (1998), Pels camins de l’Evangeli (1998), Pauses i respirs (1998), La darrera crida (1999), Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir (1999) i Sobre Jesucrist (2000).