Euric

(?, aprox. 420 — Arle, 484)

Rei dels visigots (466-484).

Pujà al tron després d’assassinar el seu germà Teodoric II. Expandí les fronteres del territori visigot des del Loira i Provença fins a tot el llarg de l’Ebre, amb Tarragona i Barcelona, malgrat l’oposició dels sueus, dels nobles de l’Alvèrnia i dels burgundis. L’emperador Juli Nepos li cedí tots aquests territoris, i el regne visigot, sota el seu mandat, assolí l’expansió màxima. Fou el primer que plasmà un codi de lleis, molt romanitzat (Codex Eurici), conservat fragmentari tot i la seva importància. Malgrat el seu arianisme, no perseguí sistemàticament els catòlics. La seva cort, fastuosa, imità la dels emperadors romans i hi acollí erudits en lletres i arts.