Fou el més gran historiador de l’antiguitat cristiana. Participà en la controvèrsia ariana i proposà una solució de compromís. Escriví panegírics de Constantí, obres apologètiques, bíbliques i dogmàtiques, però les més importants són les històriques, entre les quals es destaquen una crònica (~303) i la Història eclesiàstica, que constitueix un recull de fets històrics, documents i escrits de l’Església primitiva fins a la victòria de Constantí (324).