i Everest | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Everest

Nom nepalès d’Sagarmatha (ne), Nom tibetà d’Txomolungma (bo)
El cim de l' Everest
© Fototeca.cat
Muntanya de l’Himàlaia, la més alta del món, situada en una regió fronterera entre el Tibet i el Nepal.

El 1865 li fou donat el nom pel qual és més conegut en memòria del topògraf britànic George Everest (1790-1866). Hom li calcula una altitud de 8 848 m. Constitueix la part més elevada d’una regió muntanyenca on abunden els pics de més de 7 000 m. Localitzada en un sector de grans mantells de corriment, és formada en particular per les roques metamòrfiques del Primari i sedimentàries del Secundari. Al vessant nord, particularment, hi ha grans glaceres que són origen de corrents fluvials. La primera expedició seriosa per a arribar al cim fou la britànica del 1921. El 1949, any que el Nepal en permeté l’exploració pel vessant oriental, començà una nova etapa. Després de diversos intents —els suïssos gairebé arribaren, el 1952, als 8 600 m—, el cim fou finalment vençut per Edmund Hillary i el xerpa Tensing, membres d’una expedició britànica, que utilitzaren màscara d’oxigen, el 29 de maig de 1953. Després de dos intents, una expedició catalana comandada per Conrad Blanc féu el cim el 28 d’agost de 1985, i a partir d’aquest any fins el 2003 onze expedicions catalanes han coronat el cim. D’altra banda, la seva altitud exacta també és controvertida: front als tradicionalment 8 848 m acceptats, el 1975 científics xinesos la calcularen en 8 843,13 m, i el 2005 un altre equip també xinès la mesurà en 8 844,43 m. La diferència entre la primera altitud i les següents es deu sobretot a la capa de neu i gel del cim, d’uns 3,5 m, que no s’ha de comptar com a part de la muntanya. Per la seva banda el mesurament del Museu de Ciències de Boston i la National Geographic Society donà una altitud de 8 850 m.

Llegir més...