Miquel de Fabra

(?, segle XIII — ?, segle XIII)

Col·laborador, amb Domingo de Guzmán, en la fundació de l’orde dominicà (1215-16).

S'hi associà a Tolosa, i aquest l’envià a ensenyar teologia a París el 1217. El 1219 era a Barcelona per introduir l’orde a la corona catalanoaragonesa. Fou confessor de Jaume I i participà en les conquestes de Mallorca i de València, regnes on treballà per l’establiment del cristianisme i la fundació de convents de l’orde. El 1248 intervingué, amb Ramon de Penyafort i l’arquebisbe Pere d’Albalat, en el nomenament d’un bisbe per a Lleida. És venerat com a beat.