Residí des del 1910 a Sabadell, on inicià la seva formació, que prosseguí a Barcelona —Llotja (1925-28)— i a París, amb Despiau (1930-31). Exposà, sol, a Barcelona el 1936. Feu monuments —Gimeno, Sardà i Salvany, Clavé—, mausoleus, relleus i imatges religioses a Sabadell, i també decoracions al fresc. A partir del 1945 esdevingué amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui col·laborà en les seves últimes obres. La seva obra, ben representada pel conjunt decoratiu de Sant Salvador, a Sabadell (1959), es caracteritza per una estilització arcaïtzant de les formes al servei d’un cert popularisme temàtic. El 1971 Sabadell li dedicà una magna exposició antològica.