Dirigí la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novel·la Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc” (1974), hàbil construcció formal i narrativa on el personatge planteja el tema de la seva identitat nacional. L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca. Col·laborà amb assiduïtat a Las Provincias, Destino, Serra d’Or, Oriflama i Avui, i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal (1978-80). L’any 1976 publicà Partits polítics al País Valencià, obra en dos volums que resumia plantejaments ideològics i posicions pràctiques dels partits democràtics del moment, i el 1978 Converses extraparlamentàries.
En 1988-95 fou el primer director general de Radiotelevisió Valenciana (RTVV). La seva gestió al capdavant d’aquest òrgan fou acusada de promoure una programació de baixa qualitat centrada únicament en els índexs d’audiència, i, des del punt de vista lingüístic, d’afavorir un lèxic acusadament castellanitzat. El 1995 creà l’empresa Bacavia Producciones per a l’estudi, l’anàlisi i la maximització dels índexs d’audiència. Fou també assessor de la direcció de Televisión Española i fins el 2002 formà part del Consell Valencià de Cultura. El 2007 creà una fundació sota el seu nom.