Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim (1444), fou secretari d’aquest i historiador reial. És autor de De rebus gestis ab Alphonso I (acabat el 1455, imprès a Lió el 1560), en deu volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae. Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs.