Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebel·lió de Sanjurjo (1932). Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936; presidí, a Barcelona (febrer del 1936), una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo. Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal. En tornar-ne, restà apartat de les activitats polítiques.