Famorca

Municipi del Comtat, el més occidental de la vall de Seta, accidentat pels vessants meridionals de la serra d’Alfaro (1 165 m alt.), al nord, i pels septentrionals de la Serrella (Malla de Llop, 1 360 m alt.), al sud.

Travessa el terme d’est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos. El 73% del territori és ocupat per pins i matollar. La terra conreada ocupa el fons de la vall i els primers contraforts de les serres; hi predomina absolutament el secà (270 ha), dedicat especialment als cereals, els ametllers, les oliveres i la vinya. La ramaderia (ovins i cabrum) hi té una certa importància. El poble (54 h [2006]; famorquins ; 680 m alt.), que agrupa tota la població del municipi, és al fons de la vall. L’església (Sant Gaietà) depèn de la parroquial de Fageca. Lloc de moriscs (26 focs el 1602), pertanyia a la fillola de Guadalest. Fou de la jurisdicció dels marquesos de Guadalest.