Doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Des del seu primer llibre, Contes menorquins (1972), la seva narrativa mostra una clara influència dels models imaginatius del realisme màgic, d’arrel sud-americana, mitjançant la recreació fantàstica de l’escenari històric o folklòric menorquí, la qual cosa representa una renovació de la prosa menorquina. Destaquen les obres L’Arcàngel (1973, premi Ciutat de Palma 1972), Un regne per a mi (1976, premi Sant Jordi 1975), El camp de les tulipes i altres narracions (1976), Potser només la fosca (1979), Amb la mort al darrere (1980), Lady Valentine (1984, premi Víctor Català 1983), Fins al cel (1984, premi Josep Pla 1983 i premi Joan Crexells), Viatge de nit (1986), Mal camí i bon senyor (1993, premi Sant Joan 1992), La núvia del vent (1995), Per una mica d’amor (1996) i els reculls de contes AEIOU (1986), Roses de paper (1997), Caps de rata (2003), Aetara (2004) i Per no oblidar-te (2005). El 1988 li fou atorgat el premi Ramon Llull per Moro de rei, novel·la d’aventures protagonitzada per un jove dividit entre les cultures cristiana i musulmana. Posteriorment ha publicat les novel·les Les bodes del diable (2011), L’amor del capità Gavina (2016), Com s’assembla la vida als somnis (2017), El dia i la nit (2018) i Formigues dins els pantalons (2019).
Ha publicat en castellà Caballos de carga (1984) i Flor de sal (1986, premi Nadal 1985). És autor de l’obra de teatre El gorg blau (1995), peça infantil basada en la llegenda menorquina El gorg d’Albranca, i de la tragèdia històrica Mon senyor (1995). D’entre la seva narrativa infantil i juvenil cal destacar El violí màgic (1983) i la sèrie La dama de la mitja ametlla formada per L’illa dels homes (1991), El camí de roques negres (1991) i Les noces del cel i de la terra (1997).
Com a pintor, ha exposat a Barcelona, a Madrid i a Nova York.
Bibliografia
- Cantavella, Joan (1988): Lletres Menorquines: Els arriscats treballs de Pau Faner. Maó, Editorial Menorca.
- Mas i Vives, Joan (1981): “Pau Faner: autobiografía al·lucinada”. Latitud 39, 2, p. 3.
- Soldevila, Llorenç i Camp, Josep (2001): Amb tinta blava: Literatura catalana a les Balears i Pitiüses. Barcelona, Proa, p. 271-281.