i Lluís Faraudo i de Saint-Germain | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Faraudo i de Saint-Germain

Pseudònim utilitzat sovint perLluís Deztany
història militar hist mil i història hist
Militar i erudit.
Barcelona, 1867 — Barcelona, 1957

Com a oficial del cos d’intendència —on arribà al grau de general de brigada— participà en la campanya de Cuba (1895-98), i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà. Tornà a Barcelona i, paral·lelament a la seva carrera militar, es dedicà a activitats literàries i erudites. Juntament amb Moliné i Brasés i Ignasi de Janer publicà un Recull de textes catalans antichs (1906-12). Edità nombrosos texts medievals, principalment de caràcter científic —com Llibre de la figura de l’ull d’Alcoatí (1933), Llibre de les medicines particulars d’Ibn Wāfid (1943), Llibre de totes maneres de confits (1946), Textos astronòmics en un manuscrit català (1948), El texto primitivo inédito del “Tractat de les mules” de mossén Manuel Díez (1949), El “Llibre de Sent Soví”, recetario de cocina catalana medieval (1951)—, i d’altres, com Les lletres de batalla canviades entre Lluís Cornell i Galceran de Besora (1936). Aplegà materials per a un diccionari català medieval, del qual donà una mostra en Consideracions entorn d’un pla de glossari raonat de la llengua catalana medieval (Buenos Aires, 1943). Estudià especialment l’obra de Rabelais i en publicà, entre altres mostres o adaptacions, la traducció del Gargantua (1929), en un català medievalitzant i ric. Era membre de la Société des Études Rabelaisiennes de París. El 1922 assajà la reconstrucció del text original català, avui perdut, de la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda, a partir de la còpia francesa del 1544. En les seves primeres publicacions usà el pseudònim Lluís Deztany. Fou membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans (1953).

Col·laboració: 
MToV
Llegir més...