Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes. Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany. Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI. Tingué un escriptori cèlebre (bé que la gran Bíblia il·lustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll). Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial. Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris. El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades. Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa. L’edifici té parts que són dels segles IX a XI; l’església és del segle XV, decorada al XVI.
Interior de l’abadia de Farfa
gengish skan (CC BY-NC-ND 2.0)