Ultra el text bíblic amb la massora, conté diversos tractats cronològics, massorètics i gramaticals, el més llarg dels quals és un diccionari on, per il·lustrar el significat de molts mots hebreus, hom dóna, en lletres hebrees, la traducció al català. L’acabà de copiar i d’il·luminar, per a ús propi, el 1382 (l’havia començada el 1366), Eliša ben Abraham ben Benvenist ben Eliša, l’anomenat Cresques, que potser és el conegut cartògraf mallorquí Cresques Abraham. El nom de la Bíblia prové de la família dels darrers posseïdors.