La major part del territori és ocupada per les hortes regades per la font de Quart (taronges, tomàquets i llegums); el secà és reduït a les petites elevacions (garrofers, oliveres i vinya). Les activitats industrials es limiten a les de la comercialització de les taronges. La vila (3 127 h [2006], faurins, faurers ; 29 m alt.), que agrupa tota la població del municipi, forma un sol nucli amb Benifairó de les Valls (entre el 1884 i el 1906 formaren un sol municipi, anomenat la Vila de la Unió). L’església parroquial és dedicada als Sants Joans. Fou centre de la senyoria i després comtat de Faura. Hi resta el palau dels comtes de Faura, originari del s. XV i XVI i refet als s. XVII i XVIII. Fou lloc mixt de cristians i moriscs (11 focs moriscs el 1602), del terme de Morvedre. Esdevingué parròquia el 1535. El terme inclou l’antic lloc de Rubau i d’ Almorig, el nuclis de la Garrofera, els Frares i Santa Coloma que formaven fins el 1845 el municipi dels Llogarets, i el santuari de Santa Bàrbara.
Vista de l’església parroquial de Faura
© Fototeca.cat