Sacerdot (1908). Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d’Almera i de Bofill i Poch. Estudià els crustacis, els graptòlits i els mol·luscs, especialment els paleozoics (Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña con una descripción de los yacimientos fosilíferos principales, 1912). Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat (mineralogia, botànica i cristal·lografia) i a l’Escola Superior d’Agricultura, de Barcelona. Féu estudis d’hidrogeologia al Pirineu central i investigà les formacions petrolíferes de Sant Joan de les Abadesses i de Ribesalbes. Fundà l’observatori meteorològic de Viella i publicà treballs sismològics. Dirigí el Servei del Mapa Geològic de Catalunya 1:100 000 publicat per la Mancomunitat des del 1917, i regí la secció de paleontologia del Museu de Ciències Naturals, de Barcelona (1919-22). Descobrí minerals desconeguts, una espècie d'Elephas (1922) i estatòlits del Paleozoic. Publicà un gran nombre de treballs sobre temes diversos de ciències naturals, entre els quals es destaquen Sota terra (1909), La espeleología de Cataluña (1911), Cuenca potásica de Cataluña (1926) i Expedició científica per la Fennoscàndia (1931).